Actualpatch

Una senzilla estructura de fusta esmaltada de color gris clar, un enreixat interior i prestatges decorats amb flors i teixits fa de façana i d’aparador d’una petita botiga de 20 metres quadrats en un dels nivells superiors del nou mercat dels Encants. Tant cuidada en el detall, sembla una botigueta de vetes i fils d’algun carrer estret de poble o ciutat transportada als Encants. Al mercat fa oblidar la geometria del mòdul de venda. En aixecar la vista, al rètol, hi diu ‘Actualpatch’. El nom diu molt de la cosa, del que trobarem endins, tot franquejant la porta de l’establiment.

S’hi venen teixits per fer patchwork i són d’importació, principalment. Del Japó, Alemanya o els Estats Units. Tot i que per l’aparença, la textura, les trames, els dibuixos o les filigranes, semblen teles angleses. En sortiran vestits, fundes de coixí, bosses, una cortina o fins i tot un bonic guarniment per una tetera. Cotó cent per cent i lli a partir de 20 centímetres la peça mínim. El patchwork és, amb paciència, com tantes altres coses, un bullidor d’idees amb molta imaginació i tècnica per part de qui el practica.

  És temps de rebaixes i cal anunciar-ho. En Joan Rey i en Luciano Kingeski han canviat l’aparador ja fa uns dies. El virtual, a la xarxa social Facebook, on s’aboquen les mirades de més de 14.000 persones, es renova cada dia amb ofertes,  promocions, novetats i curiositats.

  Una clientela fidel

  El negoci d’en Joan i en Luciano sembla anar bé. Ja fa anys que ens hi dediquem i tenim la nostra clientela, diu en Joan. Només en mitja hora, un dia de venda, al migdia, és un no parar de vendre. En Joan és el veterà mentre que en Luciano s’hi ha incorporat recentment. Els seus clients són de Barcelona, sobretot, però també de Vic, Girona, Madrid, València, País Basc… i de tant en tant els seus teixits, si els costos del correu o del transport són raonables per client i venedor, travessen l’atlàntic, per arribar per exemple al Brasil o l’Argentina.
  Fa poc temps, una dona es va presentar a la botiga per fer unes compres. Havia vingut des de Milà junt amb el seu marit, encara que tots dos tenien plans diferents a Barcelona. L’home, veure un partit del F.C Barcelona al Camp Nou. La dona, conèixer aquest establiment que havia descobert gràcies a la pàgina que Actualpatch té a Facebook, fer-hi unes compres i visitar els Encants. En Joan diu que a la dona li va encantar la botiga. I és probable que el F.C Barcelona guanyés aquell partit…

Identitats

  A la botiga, com acostuma a passar a on es venen peces de teixits per fer roba, clients i clientes  sobretot s’hi entretenen el temps necessari fins a trobar el pany desitjat i la quantitat ideal. Com que en Joan ja coneix el negoci, en dóna detalls, treu peces que després s’amunteguen al taulell i que les altres clientes aprofiten per observar amb deteniment i passar-hi la mà per sentir el tacte del lli o del cotó nous. No hi ha pressa. Miris on miris només hi ha fileres de teixits que entren pels ulls.

En Joan ha restaurat els mobles antics que hi ha a l’interior, com el taulell. Sóc d’anar molt cada dia a la subhasta del mercat i mirar i remirar, diu en Joan. És una bona tàctica. Al final, qui busca, troba. Així és com va aconseguir un taulell de principis de segle, que ara llueix quan els teixits deixen entreveure les vetes de fusta. Els llums també són d’època. Es venen coses boníssimes (a la subhasta) però s’ha de saber trobar, insisteix en Joan. La botiga és nova però ha mantingut l’esperit o, millor, la identitat de mercat vell. Sóc fidel al mercat, assenyala.

  Identitat és la paraula que va d’una banda a l’altra del mercat. Molts, de fora i de dins, es pregunten si els Encants sabran mantenir-la. Està en les mans de tots. No només dels comerciants. En Joan és un home dels Encants. Hi va començar a treballar a principis dels anys setanta de la mà d’uns familiars. Ell era conegut com el nebot de l’Adela i del Neme. Venia objectes per a la llar. Després va entrar en el món de les antiguitats i va posar l’ull en les tulipes i en els llums antics. En comprava, en restaurava i en venia. I nines de porcellana, també. Un dia va veure que el negoci de les antiguitats no suscitava tanta demanda i va canviar, radicalment. Va escollir el sector tèxtil en el que ara es troba. Amb el temps, diu, li ha anat agradant més i més.
  

La xarxa ha assegurat clients
  Dos anys abans del trasllat dels Encants, van decidir obrir la botiga virtual a internet a través de Facebook. No s’hi pot comprar però s’hi poden veure els seus productes. Van fer aquest pas per donar-se a conèixer, per informar que continuarien al nou mercat i a on serien. No volíem perdre clients -diu-. Per això, des d’aleshores segueixo donant a cada client una targeta que indica a on ens poden trobar a la xarxa i al mercat.

  La xarxa social també els ha proporcionat nous clients. Mai he tingut por d’anar al nou mercat, comenta en Joan amb seguretat. Ara, veu nous clients, alguns amb més diners que els que es veien a l’antic mercat. Tambè se’n veuen d’altres que no hi havien posat un peu. Amb en Luciano, tots dos són testimonis dels canvis que es produeixen al mercat. Alguns són lents. Altres van a una mica més de velocitat, tot i que n’hi ha que voldrien que anessin més ràpid. Fins d’aquí un any, no es pot vendre cap parada.
  Nosaltres hem arriscat. I estic orgullós del meu mercat, assegura en Joan que, com altres comerciants, ha vist arribar un nou públic que ha descobert els Encants en la franja horària de tarda. Mentrestant, a la conversa, en Joan recorda que a la passarel·la de moda 080 Barcelona Fashion havia vist models que portaven alguns dels teixits que ven a la botiga. Hi ha un cert deix de cofoisme, sa, en el que diu. Al cap i la fi, és resultat de la seva feina.

  Ara, classes de patchwork al mateix mercat

  En Joan està preparant classes per ensenyar les tècniques de patchwork a les seves clientes amb l’ajut d’una professora, sobretot a les persones més grans i que coneix de fa temps, i organitzant l’espai  -que vol que sigui la sala d’activitats del mercat, a la planta baixa. Ja ha fixat l’estrena per al dia 3 de febrer de 11 a 13 hores. Si tot rutlla com preveu, en farà més, els dies de venda al mercat, tant al matí com a la tarda, i no només de patchwork sinó també de patronatge, per exemple. Coneix l’ofici.

Joan Ariza

Categoria: