LOVE VINTAGE

“Love Vintage”: vestits i complements per perdre el cap

Love Vintage” és la botiga de l’Ana Gutiérrez al mercat dels Encants, prop de l’entrada pel carrer Castillejos. Quasi a tocar de la porta d’accés. Com en una pel·lícula, la trobareu al tombar la cantonada. Si és la cantonada de la felicitat o la de bona sort dependrà més de vosaltres, però si que hi veureu un munt de vestits i complements, també bijuteria, dissenyats en altres èpoques i avui de nou de moda, que us faran difícil la tria.

Vaig començar a mirar entre tot el que se m’oferia i entre els penja-robes vaig acabar triant un preciós vestit de seda, del color de l’ivori, mentre l’Ana, que ha posat bon gust en tot el que ven,  em parlava de marques –un Yves Saint Laurent, un Armani-, tot peces de col·leccionista a la seva botiga. No em va costar gens deixar-me vèncer per la temptació d’imaginar la dona que l’hauria lluït i un lleuger fru-fru del vestit de seda que potser, en un moment, va atreure l’interès d’un eixam de mirades.

Tot el que hi ha a la vista a la botiga prové d’una recerca laboriosa. D’escollir després de mirar i remirar cada dia entre munts de roba a la venda o en subhastes. Després, les restaura, les exposa i les ven. Perquè les seves mans s’han dedicat també al disseny i a l’estilisme per a revistes de moda. D’això, ja fa uns quinze anys. Ara, l’aventura és una altra, encara que manté el lligam amb la moda.

Buscar, arreglar, vendre

Tinc una bona intuïció, diu. Per què ho vas deixar córrer? No tinc els mateixos interessos que els de la indústria de la moda, respon. Sóc una buscadora. Em dedico a trobar peces de roba i les venc, o les arreglo i les preparo. En el seu negoci, treballa amb grans firmes. No m’estic fent rica fent això, la inversió que ara faig és forta, tot i que també venc més i a altres clients que abans no havien trepitjat els Encants. En això coincideix amb el que expliquen altres comerciants del mercat. Nous clients, nous gèneres, més costos, més beneficis. La clau està a saber trobar la fórmula per mantenir el ritme cada dia.

Va començar amb catorze anys de la mà dels seus pares a vendre llibres, claus, de tot. El seu pare va marxar de la Hispano Olivetti i va obrir un petit negoci als Encants. Al cap d’uns quants anys, ja venia peces antigues de roba i fins i tot les restaurava. Després, amb la seva germana, es va dedicar a la bijuteria, mentre el seu pare va començar a pintar quadres i va descobrir que si s’hi dedicava, el públic l’hi comprava. Firmava Cas Fraguas. A la botiga, n’hi ha penjats a les parets, sobre les prestatgeries. No els vol vendre tot i que li han fet ofertes i generoses. A París, a Montmartre, em vaig trobar amb un quadre del meu pare a la venda!, explica sorpresa.

La vida dóna molts tombs. No va ser fins fa cinc anys que va comprar una parada al mercat que hi havia a la plaça de les Glòries i va continuar dedicant-se a la moda. Hi ha hagut molts canvis, li dic. Respon confiada que sempre són per millorar. Viu el moment. Sóc més de pensar en el present, no tant a llarg termini. Així és defineix i penso que li escau. En el posat, en el parlar. És optimista, però sobretot perquè el seu caràcter està més a prop dels reptes.

Del present parlem. Del nou mercat. No corris, em diu amb la mirada. Em pensava que no ens traslladaríem, apunta. Aquest mercat també ha donat molts tombs, tant sobre els documents oficials, com en la ment de comerciants, urbanistes, regidors, alcaldes.

Veia la maqueta del nou mercat i pensava: m’agrada. Ja li donarem la imatge al nou mercat, interromp a la pregunta sobre el caràcter del nou espai. Té raó. És com la roba. Amb el temps, s’adapta al cos de qui la duu. Quan passa a altres mans, deixen entreveure formes i amb una mica d’imaginació fins i tot es poden endevinar detalls. I sinó són veritat, són ben trobats, com diu la dita. El mercat és jove i té molts pretendents que a mesura que s’acosta el pròxim mes de setembre més l’aguaiten. Després de l’estiu, les concessions es podran vendre i la demanda per tenir un racó als Encants no ha estat mai tan gran. Tants desitjos desperta. Ara no ens mullem!, diu l’Ana, i si plou podem continuar venent. És cert. L’aixopluc ha fet molt per la venda. Dels aiguats que van caure a poc de l’estrena en treu una conclusió: els errors són humans.

Bon gust

El vent és una altra cosa i tothom prova de trobar-hi una solució. Hi ha qui ha tancat el seu espai amb aparadors de vidre o fusta. La botiga ‘Love Vintage’ surt al carrer per trobar-se amb els clients. Sobre uns aparadors de fusta, l’Ana hi va col·locant camises, jaquetes, bosses, ha combinat colors, ha cuidat els detalls, l’atrezzo: ha col·locat unes arracades que llueixen al costat d’un diminut maniquí de modista, un simpàtic barret per protegir-se de les tardes assolellades que ja són aquí, unes elegants sabates negres amb llaç per fixar-se a l’empenya, amb taló curt.

La conversa l’esquitxen altres preguntes de clientes que s’acosten, entren, miren i demanen sobre preus, colors, talles. Dues noies joves entren i passen una bona estona embadalides, amb els ulls posats en tot de bijuteria que hi ha a dos aparadors de vidre. Se n’han fet una idea i fins i tot han tingut temps de vestir-se’n només amb l’ajut dels seus ulls. Si poguessin –no vénen amb els pares, que són els que pagarien- es firarien.

El mercat ha començat a canviar

Ara vénen molts més estrangers, el públic és diferent i estem en millors condicions, afirma. El mercat ja ha començat a canviar. El problema és l’horari, diu. Per què? Perquè és molt complicat per un de sol, tot el dia, però no em queixo. Un pesar, no un retret.

L’Ana riu i explica que també és experta descobrint famosos al mercat: l’Àngela Molina, en Pepon Nieto, en Santiago Segura…

De tot el que té l’Ana a la venda, el més sol·licitat són vestits i peces dels anys 80. És on hi ha més demanda ara, assegura. Però si en voleu del anys quaranta, també n’hi trobareu. De tant en tant, l’hi compren els tècnics de vestuari del Teatre Nacional, veïns del mercat. Vestits que donaran vida i caràcter a personatges ficticis. Sempre és un tornar a començar, he pensat, però crec que l’Ana em deu haver sentit perquè mou el cap com dient -I tant!- amb una convicció que ja la voldria jo.

Joan Ariza

Vegeu la galeria d’imatges de la botiga Love Vintage