Seduïts pels Encants

Jose Rivero és un dissenyador de moda barceloní d’arrels càntabres que es confessa seduït per la varietat de teixits que es poden trobar al mercat dels Encants i dels que en fa vestits, des de fa més de vint anys, principalment per a dona, al centre de les seves creacions: de festa, informals, casual, esport i per a núvies. També en fa per a homes i les seves propostes, com ell mateix les defineix, són més esportives, amb estampats, acolorits. “És una línia més arriscada, gens comercial”, diu. Un treball molt personal. Com tots els creatius als que els agrada la seva feina.

Té botiga al cor del barri de Gràcia, al carrer Astúries, on ven la roba que dissenya. Amb la vista posada en els seus inicis com a dissenyador, explica que el primer que va fer només arribar a Barcelona, amb altres dos companys d’estudis, va ser comprar totes les teles que hi havia a la venda a una de les parades del mercat dels Encants. Eren els anys 80 i hi van invertir prop de 10.000 pessetes de l’època. La seva parada favorita és la de la Pilar Borja, al carrer B, 416-420. Jose Rivero ja havia estat client del seu pare.

Crear roba per a dona

L’elecció per crear vestits de dona l’explica com el fruit d’una decisió experimentada: “la dona surt i compra, l’home penso que encara no ha trobat el seu lloc en la societat”, reflexiona. Sigui com sigui, Rivero va treballar durant molts anys amb la creació de roba per a home fins que va prendre la decisió “arriscada” –diu el dissenyador- de crear sobretot per a la dona. “Es tracta de concentrar sinergies”, afirma. Fa vestits per a dones reals –diu-, amb talles de la 42 a la 46, sobretot, i a mida. Actualment, per exemple, també dissenya vestits per a noies de 16 a 18 anys per a l’acte de graduació dels seus estudis a l’Institut.

Molts dels matins els passa al seu taller de l'Eixample, on compta amb l’ajuda d’una altra persona per cosir i fer els acabats dels vestits, i també transmet la seva experiència a joves estudiants de disseny de moda que fan el seu estatge amb el dissenyador. Per les tardes, a la botiga, atén les seves clientes, i com que està situada al carrer Astúries, part dels seus clients i clientes són turistes. N’hi ha que cada any procuren incloure uns dies de les seves vacances a Barcelona per venir a comprar-li roba. Secret? “Fet a Barcelona”, comenta. Pels visitants que busquen endur-se alguna cosa de la seva visita a Barcelona, una peça de roba és un objecte que es pot gaudir durant temps.

Els Encants són un referent

El mercat dels Encants va ser dels primers llocs que va conèixer quan va aterrar a Barcelona. “Avui és un referent”, assenyala, per a la seva feina i per a la d’altres professionals que, més o menys coneguts, tenen al popular mercat barceloní entre els seus proveïdors de teixits, passamaneria, botons... El mercat és capaç, per les seves particularitats, d’aportar l’atrezzo necessari –ben realista- per a un muntatge teatral d’època, per exemple. I també de proveir el material necessari per dissenyar vestits que fins i tot es poden veure en algunes passarel·les de moda barcelonines.

“Hi trobes inspiració, als Encants –sosté Rivero- perquè mai saps què trobaràs”. Un dels al·licients que proporciona el mercat és la contínua renovació de gènere a les parades. D’aquí l’atracció de les parades de teixits. Cotó, roba de punt, viscosa, tul, són teixits que amb els que treballa habitualment i que compra als Encants, alguns dels quals contenen fibres d’elastà, que per la seva elasticitat facilita el tallat.

Però a l’hora de fer vestits amb les teles que s’hi venen cal ser prudent en la producció perquè serà difícil tornar a trobar-ne d’idèntiques a les comprades amb anterioritat. Una de les raons per les quals el dissenyador barceloní diu que no es pot garantir un gran volum de producció del mateix vestit davant la comanda que pot fer una empresa. És a dir, hi ha tela fins que s’acaba. També és un avantatge si se’n fa una bona gestió. Pocs vestits iguals hi haurà i per tant poques possibilitat que dues dones, o dos homes, o més, s’acabin trobant en un mateix lloc amb els mateixos vestits...

Disseny de vestuari per al curtmetratge “Almas”

La seva última aventura recent ha estat col·laborar amb la producció del curtmetratge “Almas”, obra del jove director Ruben Gonzàlez. Ha dissenyat moltes de les peces de roba que duen els actors protagonistes, com per exemple les que es mostren al cartell de promoció de l’obra. N’està satisfet tot i el volum de feina que ha implicat participar en el projecte, segons explica. (Si voleu saber més detalls del curt, llegiu el post del David Nebot, tècnic de so, al seu blog “Un aventurero”. També es pot veure un vídeo amb el making of del curtmetratge). 

La parada de la Pilar

Pilar Borja es dedica des de fa 26 anys a la venda de teixits als Encants. Explica que una de les claus del seu negoci és la renovació del gènere a la venda. Els clients hi van sovint per veure què hi ha de nou i procura mantenir aquest grau de fidelitat guanyat amb el pas del temps. “Jo no tinc clients –diu-, tinc artistes!”. També cus però la falta de temps fa que concentri les seves energies més en la selecció de teixits i venda a la parada que no en cosir.

Confessa que un dels grans plaers és veure les creacions dels dissenyadors de roba a partir dels teixits que li han comprat. De la mateixa manera que el Jose Rivero, afirma que un dels handicaps és dependre del que ofereixen els fabricants, de forma que no es pot garantir la continuïtat a la parada d’una mateixa referència de producte. Una situació que tant comerciant com dissenyador han aprés a treure-li partit... Ja que hi haurà ben pocs vestits iguals!